En què s’assemblen una persona i un medicament? No, no és cap acudit. Per a un nombre cada vegada més elevat d’investigadors és una pregunta rellevant.

Parlem primer de medicaments. Segons s’estima, un de cada quatre adults més gran de 57 anys als EUA pren cinc o més medicaments diferents al dia; un de cada vint-i-cinc corre el risc de tenir una interacció severa entre algun d’aquests medica-ments, cosa que li podria causar una altra malaltia o, fins i tot, la mort. Les interaccions entre medicaments també poden tenir efectes positius: hi ha combinaci-ons que serveixen per alleujar efectes secundaris, per augmentar l’eficàcia de tractaments o per combatre patògens que han evolucionat fins a ser capaços de resistir els antibiòtics. El que cada vegada és més evident és que no podem parlar dels efectes d’un medicament aïllat: hem de parlar d’interaccions entre medicaments i de les xarxes que generen.

I les persones? Un experiment molt recent amb més de 600.000 participants demostra que quan els nostres contactes en una xarxa social comparteixen comentaris alegres, els nostres propis comentaris es tornen més alegres. Quan són tristos, els nostres es tornen més tristos. Són aquests processos de “contagi social” els que expliquen que els carrers de Barcelona o del Caire s’omplin de sobte de milions de persones protestant quan, uns mesos abans, concentracions semblants en reunien desenes de milers. És impossible entendre aquest tipus de fenòmens si ignorem les xarxes d’interacció i influència (en aquest cas, entre individus).

Per tant, persones i medicaments tenen en comú que formen part de xarxes, i que només en podem entendre el comportament si som capaços de desentranyar les xarxes corresponents. I les xarxes de medicaments i les socials (i moltes d’altres) comparteixen moltes propietats. Tant és així que els mateixos algoritmes matemàtics que desenvolupem per predir qui serà el teu pròxim amic a Facebook també serveixen per identificar noves possibles interaccions entre medicaments que cal evitar tant sí com no, o que són capaces d’eliminar un bacteri resistent als antibiòtics. Fisics i matemàtics treballem activament en aquesta emergent ciència de les xarxes.

(Article publicat a La Vanguardia, dimecres 16 de juliol de 2014)